Les dades es poden codificar en un format text que és accessible per qualsevol programa o usuari humà.

Entorn de treball

Per treballar amb documents XML farem servir VS Code.

Tens que instal.lar l'extensió XML Language Support de RedHat.

XML

XML és l’acrònim de EXtensible Markup Language.

XML és una llenguatge per representar dades estructurades en format text.

Format

Les dades es poden codificar en format binari o format text:

El format binari és més eficient, però només un programes específics el poden fer servir per codificar o decodificar dades.

El format text és menys eficient, però és accessible per qualsevol programa o usuari humà.

Format binari

Normalment el format binari el fan servir aplicacions concretes per guardar les dades, o per comunicarse amb clients específics.

Per exemple, la base de dades PostgresSQL pot decodificar aquest seqüència de bits perquè utilitza els seu protocol intern:

010001000010101010010010101001000000111000111

Però cap altre aplicació, i molt menys un usuari humà pot decodificar la seqüència binaria per obtenir unes dades.

Encara que sigui molt eficient, les dades codificades no es poden compartir fàcilment.

Format text

Unes dades en format text es poden compartir molt fàcilment.

És un format tant portable que inclús tu, un usuari humà, pots llegir aquestes dades en un editor de text.

Tot en informàtica es codifica en bits, però quan codifiquem text aquests bits s'agrupen de manera estandarizada de manera que sempre formen números.

Cada número representa un caràcter.

Per exemple:

  1. Tenim la seqüència de bits 1100001
  2. 1100001 en binari correspon al nombre 97 en decimal.
  3. El nombre 97 correspon al caràcter a si utilitzes UTF-8

Avui en dia, l’estàndar UTF-8 és el més utilitzat per codificar text per compartir.

Per exemple, gairebé tots els documents HTML estan codificats en UTF-8.

Per aquest motiu, tots els documents XML i HTML5 estan codificats en UTF-8 a no ser que indiquin un charset concret.

Entendible

Aquest és un exemple de dades textuals que qualsevol persona, humà o ordinador, pot entendre i compartir:

<book>
  <title>In Search of Lost Time</title>
  <author>Marcel Proust</author>
</book>

Marcatge

XML és un llenguate per representar dades estructurades mitjançant marcatge (Markup).

Per exemple, si tinc les dades ("Toyota", "4"), intenta adivinar que volen dir.

Crea un fitxer data.xml.

Si les marco d'aquesta manera segur que pots entendre a que fan referència aquestes dades perquè estan marcades:

<person>
  <name>Toyota</name>
  <age>4</age>
</person>

També les podriem marcar d’aquesta manera:

<car>
  <brand>Toyota</brand>
  <cylinders>4</cylinders>
</car>

Les dades ("Toyota", "4") poden representar moltes coses si no estan marcades.

Dades tabulars

L'ús de XML per marcar dades augmenta la seva mida, de vegades molt.

Crea un fitxer clients.xml:

<clients>
  <client>
    <name>John</name>
    <surname>Smith</surname>
    <email>john@gmail.com</email>
  </client>
  <client>
    <name>Anne</name>
    <surname>Hathaway</surname>
    <email>anne@gmail.com</email>
  </client>
  <client>
    <name>Marie</name>
    <surname>Curie</surname>
    <email>marie@gmail.com</email>
  </client>
</clients>

L’objectiu de XML es representar dades estructurades, no crear fitxers petits.

Per això, quan les dades són tabulars el format més habitual és representar les dades amb el format de text CSV tal com pots veure a continuació.

Crea el fitxer clients.csv:

John, Smith, john@gmail.com
Anne, Hathaway, anne@gmail.com
Marie, Curie, marie@gmail.com

Pots instal.lar l'extensió "Rainbow CSV".

Les dades són tabulars quan es poden representar en un taula.

Per exemple, si tenim una llista de persones el més habitual és fer servir taula:

name surname email
John Smith john@gmail.com
Anne Hathaway anne@gmail.com
Marie Curie marie@gmail.com

Aquesta taula pot estar en un fulla d’excel, que és el més habitual si saps ofimàtica:

També pot estar en una taula d’una base de dades Postgres

TODO. Canviar imatge

Relacions

Com ja saps de Postgres, les dades estan relacionades.

Hi ha molts conjunts de dades que no es poden representar amb una sóla taula.

Per exemple:

classDiagram

class Client {
  +name
}

class Order {
  +id
}

Order --> Client

class OrderItem {
  +quantity
}

OrderItem --> Order
OrderItem --> Product

class Product {
  +name
}

Aquestes dades es poden representar mitjançant dos models:

  1. Model relacional. Conjunt de taules en que cada taula té un conjunt d’atributs que són la clau primaria de la fila, i que pot ser referenciada per files d’altres taules.

  2. Model en xarxa. Cada dada està enllaçada amb altres dades formant una xarxa (així es com es representen les dades en el codi i les bases de dades en xarxa)

Subconjunt de dades

XML és un model jeràrquic (una restricció del model de xarxes) que ens permet representar un subconjunt de dades relacionades de manera jeràrquica.

Per exemple, un subconjunt de dades del model anterior podria ser aquest:

<order>
  <client>
    <name>Hellen</name>
  </client>
  <order-item>
    <product>
      <name>HP Elite Desktop Computer</name>
    </product>
    <quantity>1</quantity>
  </order-item>
  <order-item>
    <product>
      <name>Sculpt Confort Desktop</name>
    </product>
    <quantity>1</quantity>
  </order-item>
</order>

Aquest format és molt útil per compartir dades entre sistemes, i fins l’arribada de JSON era el format de dades més utilitzat.

Model jeràrquic

Com hem dit abans XML és un model jeràrquic: sempre hi ha un node principal del qual descendeixen els altres nodes.

La metàfora és la d’un arbre invertit en que una fulla neix d'una branca, i cada branca neix d’una altra branca, i aquesta d’una altra branca o de l'arrel de l’arbre.

El mòdel anterior es pot representar com un arbre invertit:

flowchart TD
  c(client)
  cn(name)
  cnv[[Helen]]  
  c --> cn .-> cnv
  o(order)
  oi1(order-item)
  oi2(order-item)
  p(product)
  pn(name)
  pnv[[HP Elite Desktop Computer]]
  pq(quantity)
  pqv[[1]]
  o --> c
  o --> oi1 --> p
  p --> pn .-> pnv
  p --> pq .-> pqv
  o --> oi2

Pensant en un arbre pots entendre els noms que es fan servir en XML:

XML

Components

Etiqueta

El text que comença per un caràcter < i acaba amb un caràcter > és una etiqueta XML.

El que no està envoltat de < i > són dades.

Aquesta regla fa molt fàcil distingir les dades del marcatge.

Element

Una etiqueta d'obertura sempre ha de tenir una etiqueta de tancament:

En llenguatge XML s'anomenen etiquetes d'inici i etiquetes finals.

Les etiquetes finals són les mateixes que les etiquetes inicials, excepte que tenen una / just després de l'obertura del caràcter <.

Tot el contingut des de l'etiqueta d'inici fins a l'etiqueta final, incloent aquestes etiquetes, s'anomena element.

Per exemple:

  • <title> és una etiqueta d'inici
  • </title> és una etiqueta final
  • <title>In Search of Lost Time</title> és un element

Contingut

El text entre l'etiqueta inicial i l'etiqueta final d'un element s'anomena contingut de l'element.

El contingut d’un element pot ser:

  1. Altres elements
  2. Text (PCDATA)

L’element book comença a l’etiqueta <book> i acaba a l’etiqueta </book> i inclou tots els elements del document.

L’element book és l’element arrel del document.

Regles per als elements

Els documents XML han de complir determinades regles per estar ben formats. Cada etiqueta inicial ha de tenir una etiqueta final

Imagina’t que algú ha escrit això:

<book>
<title>
<author>Marcel Proust

Segur que saps interpretar aquestes dades pel significat de cada etiqueta: és un llibre de Marcel Proust.

Però per un programa d’ordinador és un llibre que té un títol, i el títol (no pas el llibre) té un autor.

<book>
  <title>
    <author>Marcel Proust

Per tant l’autor del títol és Marcel Proust!

flowchart LR

  book --> title --> autor
  autor .-> an
  an[[Marcel Proust]]

Recorda que en XML l'etiqueta final és necessària i el seu nom ha de coincidir exactament amb el nom de l'etiqueta inicial.

També que XML distingeix entre majúscules i minúscules!

<title> i <Title> són dos etiquetes diferents.

Els elements s'han d'anidar correctament

Com que XML és estrictament jeràrquic has de tancar els elements fills abans de tancar els pares

Mira aquesta exemple:

Segur que pots analitzar correctament aquesta estrutura XML perquè pots detectar els errors d'imbricació i saber quins elements són pares de quins altres elements i a quin element pertany cada fragment de text.

Però un analitzador XML no pot fer-ho!

Un document XML només pot tenir un element arrel

En el document XML anterior, l'element <book> s'anomena element arrel.

Aquest és l'element de nivell superior del document, i tots els altres elements són els seus fills o descendents.

Un document XML ha de tenir un i només un element arrel: de fet, ha de tenir un element arrel encara que no tingui contingut.

Per exemple, el següent XML no està ben format, perquè té dos elements arrel:

La solució és afegir un element pare dels dos elements <book> :

Per exemple el document XML que tens a continuació està ben format perquè inclou un i només un element arrel – encara que estigui buit:

<books></books>

Nom de l’element

Tots els elements tenen un nom.

Aquest nom pot ser qualsevol nom, excepte que:

| Norma | Correcte | Incorrecte | |-|-| | Només pot començar amb una lletra. | order | $order | | No pot començar amb xml | name | xml-name | | No por tenir espais en blanc | last-item | last item |

Majúscules i minúscules

XML, igual que Linux, distingeix entre majúscules i minúscules.

Això vol dir que <first>, <FIRST> i <First> són elements diferents.

És una raó d’eficiència: el codi UTF-8 de F és 46 i el de f és 66.

A XML el significat de la paraula no l’importa gens ni mica, només que els bits de l’etiqueta d’inici siguin els mateixos que la etiqueta final.

Et pot semblar una tonteria, fins que tens un document XML molt extens, l’analitzador XML es queixa i no saps per qué.

Espai en blanc

El nom d’un element no pot tenir espais en blanc, però les dades si.

De fet, per XML una dada pot tenir tant espais en blanc com vulgis,

Final de línia

Per marcar el final de línia es fa servir una caràcter no visible que té el codi 10 LINE FEED (LF).

Però molts documents en Windows fan servir dos: un caràcter no visible que té el codi 13 CARRIAGE RETURN (CR) seguit del LF.

A XML no l’importa perquè els analitzadors elimen el caràcter CR, i Windows ha acceptat que el documents poden acabar la linea només amb LF.

Comentari

Els comentaris comencen amb l’string <!-- i acaben amb l’string -->:

<book>
  <!-- Book Title -->
  <title>In Search of Lost Time</title>
  <author>Marcel Proust</author>
</book>

Element buit

Un element que no té contingut es pot escriure només amb una etiqueta.

Ja saps de Postgres que hi ha atributs que tenen el valor nul.

Això només és útil per escriure una mica menys, per a un analitzador és exactament el mateix:

<book>
  <title>In Search of Lost Time</title>
  <author/>
</book>

Declaració

Normalment un document XML es guarda amb l'extensió .xml

Però el que determina que un document és un document XML és la declaració <?xml version=”1.0” ?> a l'inici del document – encara que és prescindible:

<?xml version="1.0" ?>
<book>
  <title>In Search of Lost Time</title>
  <author>Marcel Proust</author>
</book>

Un document XML sempre comença amb els caràcters <?xml (< és el primer caràcter del fitxer).

La versió ha de ser 1.0 perquè amb la versió 1.1 pots tenir problemes d’interoperabilitat.

La codificació per defecte és UTF-8 que avui en dia és majoritària.

Dades d’intercanvi

XML és un format per intercanviar dades entre sistemes.

A continuació veurem un exemple d’un institut té una base de dades relacional per guardar la informació de la matrícula dels alumnes.

Base de dades

Aquest és el model de dades que farem servir:

classDiagram

class Alumne {
  id
  nom
}

Matricula --> Alumne

class Matricula {
  id
  curs
}

class Modul {
  id
  nom
}

class MatriculaModul {
  nota
}

MatriculaModul --> Matricula
MatriculaModul --> Modul

Aquí tens una mostra del contingut de la base de dades (taules).

grau:		id	  nom
        DAW	Desenvolupament d’aplicacions web

mòdul: 	grau	id	nom
		    DAW	  2	  Bases de dades
		    DAW	  3	  Programació
		    DAW	  4	  Llenguatges de marques

Servidor

També té un servidor web amb una API que permet consultar dades de matrícula.

Per fer una petició s’ha d’enviar les dades de consulta en format XML.

Per exemple:

<consulta>
  <matricula>
    <alumne>
      <id>A3489</id>
    </alumne>
  <matricula>
</consulta>

I una resposta podria ser aquesta:

<matricula>
  <id>M2023-345</id>
  <curs>2023</curs>
  <alumne>
    <id>A3489</id>
    <nom>Albert Vilaregut</nom>
  </alumne>
  <moduls>
    <modul>
      <id>0484</id>
      <nom>Bases de dades</nom>
    </modul>
    <modul>
      <id>0485</id>
      <nom>Programació</nom>
    </modul>
    <modul>
      <id>0373</id>
      <nom>LLenguatges de marques i sistemes de gestió de la informació</nom>
    </modul>
  </moduls>
</matricula>

Pots veure que l’esquema és diferent al de la base de dades:

classDiagram

class Alumne {
  id
  nom
}

Matricula --> "1" Alumne

class Matricula {
  id
  curs
}

class Modul {
  id
  nom
}

Matricula *--> "1..*" Modul

Enlloc d'utilitzar una entitat de relació MatriculaModul, l'entitat Matricula agrega directament els mòduls en que està matriculat l'alumne.

Activitat

A continuació has de crear el model UML i un exemple de sol.licitut XML i resposta XML a:

1.- Consulta dels alumnes matriculats a un mòdul

Consulta

<consulta>
  <modul>0373</modul>
</consulta>

Resposta

<modul>
  <id>0373</id>
  <alumnes>
    <alumne>
      <id>A3489</id>
      <nom>Albert Vilaregut</nom>
    </alumne>
    <alumne>
      <id>Z2589</id>
      <nom>Gemma Alsina</nom>
    </alumne>
  </alumnes>
</consulta>

2.- Consulta de tots els mòduls d’un grau amb número d’alumnes matriculats

Conclusió

  • El models de dades d’intercanvi són diferents dels de la base de dades.

  • Moltes vegades les dades d’intercanvi no provenen de la base de dades sinò del resultat dels procesos.

  • El model de la base de dades sempre ha d’estar ocult (és privat de l'aplicació).

  • El model de dades que exposa l'aplicació web és propi (no de la base de dades) i és públic.

  • El model de dades d’intercanvi forma part de l’API de l’aplicació web.

Repositori de dades

datos.gob.es

A Catálogo de datos pots trobar dades en diferents formats

Fes clic en "Mostrar más" per poser seleccionar dades en XML:

Municipis

Un exemple són els Municipis de la Provincia de Barcelona en format XML: Municipis.

1.- Crea un document en blanc amb VSCode

2.- Copia el contingut del dataset al document de VSCode

3.- Dona format al document

Búsqueda

A la pàgina web de Catálogo de datos:

1.- Mira quins són els formats de dades que s’utilitzen habitualment.

2.- Mira alguns d’aquest fitxers i veurás que les dades són tabulars.

3.- Busca altra informació en XML

4.- Verifica que les dades no són tabulars encara que es faci servir XML.

Per saber-ne més