Introducció
Quan necessites aclarir idees, no obris Notion, ni Word, ni ChatGPT. Treu una llibreta i un bolígraf. No és nostàlgia. És ciència.
Un estudi de la Universitat de Tòquio (2021) va demostrar que escriure a mà activa àrees del cervell relacionades amb la memòria, el pensament conceptual i la creativitat, generant més connexions neuronals que teclejar.
Un altre estudi a Psychological Science (Mueller & Oppenheimer, 2014) va mostrar que prendre notes a mà millora la comprensió i retenció, perquè obliga al cervell a processar, resumir i connectar idees en lloc de transcriure de forma passiva.
La neurocientífica Audrey van der Meer (NTNU, 2017) va trobar que “l’activitat elèctrica al cervell és molt més rica quan escrivim a mà”, contribuint a un aprenentatge més profund.
Escriure a mà ajuda a:
- Retenir i comprendre millor.
- Processar i sintetitzar idees.
- Fomentar l’atenció i reduir distraccions.
TODO
Neuròlegs i psicopedagogs alerten del risc de substituir els quaderns per les noves tecnologies. A propòsit de la nova llei finlandesa que ja no obligarà a ensenyar la lletra cursiva (sí la d’impremta), s’obre un gran debat sobre la importància d’escriure a mà.
És sorprenent la facilitat amb què els més petits s’adapten a l‘“era digital”. Els més espavilats, amb només tres anys ja són capaços de teclejar el seu nom al mòbil dels seus pares i enviar-lo, juntament amb un munt d’icones, per whatsapp, per a goig dels seus orgullosos progenitors. I els propis plans educatius fomenten cada vegada més l’ús de les noves tecnologies, de manera que la tauleta comença a ser una eina tan habitual com ho havia estat sempre el quadern.
Aparentment, es podria pensar que així aprenen abans a reconèixer les lletres i sembla que les llargues hores que invertíem en cal·ligrafia les generacions anteriors estarien de més. La rapidesa amb què l’ordinador s’introdueix a les aules redueix el temps que els nois han d’esforçar-se a escriure a mà. Però, té alguna repercussió en el rendiment acadèmic?
Neurocientífics i psicopedagogs s’ho plantegen. Escriure a mà té els seus avantatges davant l’ús del teclat. Entre elles, facilita un millor coneixement de l’ortografia, una major fluïdesa d’idees a l’hora d’escriure redaccions, millor capacitat de lectura i, a més, potencia la memòria.
Els estudis de neuroimatge evidencien que el cervell s’activa més quan s’escriu que quan es tecleja. En el primer cas es crea una representació interna de les lletres que involucra la integració de les àrees visuals i motores del cervell. A més, s’activen àrees relacionades amb l’ortografia, so i significat de les paraules. Aquestes àrees se solapen amb altres fonamentals en la producció i comprensió del llenguatge, així com en la comprensió de la lectura, la qual cosa podria explicar les habilitats que es potencien amb l’escriptura.
Per contra, quan els nens es limiten a teclejar, simplement estan representant al seu cervell un mapa del teclat, segons un estudi de la Universitat d’Indiana publicat a «Frontiers in Psychology».
Major esforç mental
Aprendre a escriure a mà és un procés més complex que teclejar unes lletres i exigeix que el cervell s’esforci més. Cal fer una representació mental de les lletres que s’escriuran, i això suposa un major esforç mental que a llarga és rendible, explica Juan Lupiáñez, director del grup de Neurociència Cognitiva de la Universitat de Granada. Els caràcters que els nens s’esforcen a posar per escrit no són sempre iguals, com els d’impremta, i això els ajuda també a generalitzar i a internalitzar els trets essencials amb els quals es representa cada lletra, independentment de la destresa amb què es representi, afegeix. Aquest aprenentatge tan profund que propicia l’escriptura els ajuda després a reconèixer millor els signes que llegeixen, amb la qual cosa la comprensió lectora també augmenta.
I els avantatges s’estenen més enllà dels primers anys. Prendre notes amb l’ordinador és menys efectiu per a l’aprenentatge que fer-ho a mà, segons un estudi publicat aquest mes a la revista «Psychological Science». Els qui prenen els seus apunts a mà tenen un aprenentatge més profund dels conceptes, mentre que els que teclejen tenen un record més literal, però menys memòria dels aspectes conceptuals importants de la classe, apunta Lupiáñez, que ho ha comprovat amb els seus alumnes.
“Quan escrius a mà no prens nota de tot, perquè no dóna temps. A canvi, fas molts processos d’integrar i seleccionar el més important i vas elaborant el contingut”, “És preferible l’escriptura a mà perquè activa més àrees cerebrals”
explica. Per contra, el teclat facilita escriure molt més ràpid, amb la qual cosa la tendència és a prendre apunts literals, sense processar gaire la informació. “A mà el procés és més dinàmic, perquè col·loques fletxes i vas integrant la informació que reculls, cosa que amb l’ordinador és més difícil fer”, aclareix Lupiáñez.
En qualsevol cas, assenyala, l’important és l’ús que es faci de l’ordinador, que pot ser molt útil si s’utilitza adequadament, perquè evita memoritzar dades que poden buscar-se a internet però exigeix tenir les idees clares per saber com trobar-los. “L’important no és escriptura a mà enfront d’ordinador, sinó que a mà processem la informació d’una forma molt més activa que si fem servir el teclat. Perquè el cervell aprengui has de reptar-lo, posar-lo al límit del que sap i el que no. I així és com va adquirint nous coneixements de forma sòlida”, conclou.
El psicopedagog Pablo Canosa també defensa l’escriptura a mà, ja que, “és sempre preferible el procés que activi més àrees cerebrals, perquè provoca millors aprenentatges, més profunds i duradors”. “En escriure a mà -explica-, els moviments que hem de realitzar deixen una empremta motora al cervell que facilita el posterior reconeixement de les lletres i de les paraules. És a dir, que ajuda a un millor aprenentatge de la lectura”. Segons Canosa, professor al Centre Universitari Villanueva de Madrid i subdirector de Docència de Foment de Centres d’Ensenyament, “la representació de cada lletra, de la seva grafia, es fixa molt millor en escriure a mà que en fer-ho amb el teclat”.
Amb la grafomotricitat, afegeix, es desenvolupen la discriminació auditiva i visual, l’organització espai-temporal, la correcta pressió i prensió de l’instrument d’escriptura i el domini de la mà, entre altres habilitats.
Un col·legi on els alumnes escriuen els seus llibres de text
Al col·legi públic Padre Coloma de Madrid no hi ha llibres de text. O, millor dit, els elaboren a mà els propis alumnes en els seus quaderns. A més de suposar un estalvi, això obeeix a la importància que el centre dóna a la cal·ligrafia. “Aprendre a escriure no només implica aprendre les lletres i els números, sinó també habilitats com el control motor, la memòria i la capacitat de processar pensaments coherents en un ordre lògic”, opina la directora, Carmen Pascual. En escriure a mà, assenyala, “es pensa més el que s’està dient”. “La bona cal·ligrafia reflecteix ordre, i no només en l’escriptura, sinó ordre per resoldre els problemes de la vida”, sosté. Els llibres actuals, especialment en Educació Infantil i en els primers cursos de Primària, “que és quan han d’adquirir aquesta destresa, no promouen l’escriptura. Amb prou feines escriuen en ells i aquest és el motiu pel qual els hem suprimit i substituït per l’elaboració dels seus propis llibres”, explica. Malgrat la tendència general a arraconar l’escriptura a mà en l’educació, altres iniciatives tracten d’impedir que es perdi la cal·ligrafia. A la Comunitat de Madrid, per exemple, les proves de Lectura, Escriptura i Aritmètica (LEA) i la Prova de Coneixements i Destreses Indispensables (Prova CDI) inclou dictats en la part escrita.
A més, cada any es convoca un concurs de narració i poesia en què és obligatori escriure a mà els treballs. NOTA de T.C.: Una característica de totes les escoles Waldorf és que no s’utilitzen llibres de text. Són els alumnes els que escriuen i il·lustren els seus quaderns, transformant-los en els més bells “llibres de text”. Se segueixen rigorosament el que avui ja sabem que són els passos més efectius per a l’aprenentatge durador: Primer se senten, vivencien i experimenten els continguts, ja sigui a través d’experiències o vius relats del mestre. Després es dibuixa i escriu el viscut. Finalment es llegeix l’escrit. Aquestes imatges representades interiorment es graven profundament en la memòria.