Database

Tens tres opcions raonables, ordenades de més senzilla a més òptima:

Opció 1 — Fitxer dedicat referenciat des de CLAUDE.md (recomanat per a la majoria de casos)

Crea docs/DATABASE.md (o SCHEMA.md) amb l’esquema, i al CLAUDE.md afegeix:

## Architecture
@./docs/ARCHITECTURE.md
@./docs/DATABASE.md

Avantatges: el manté separat de l’arquitectura general, és més fàcil d’actualitzar quan canvia l’esquema, i tu mateix el pots obrir sense haver de buscar dins un document més gran. Aquest és el patró que la documentació oficial recomana — mantenir CLAUDE.md com a índex i posar el detall en fitxers separats.

Un detall pràctic: dins el fitxer d’esquema, prioritza el que Claude necessita per decidir bé — noms de taules, columnes clau, tipus, relacions (FKs), índexs importants, i convencions (per exemple “tots els timestamps són UTC” o “fem servir UUIDs v7”). Evita-hi DDL llarg si pots resumir-ho; si vols el DDL exacte, enllaça el fitxer de migracions en lloc de copiar-lo.

Opció 2 — Path-scoped rule a .claude/rules/ (òptim si el projecte és gran)

Si l’esquema només és rellevant quan Claude treballa amb codi de base de dades, crea .claude/rules/database.md amb frontmatter:

---
paths:
  - "src/db/**"
  - "src/models/**"
  - "migrations/**"
  - "**/*.sql"
---

# Database Schema
...

Així només s’injecta al context quan Claude toca fitxers que coincideixen amb aquests globs. Això manté el context lleuger en projectes grans — no malgastes tokens carregant l’esquema en sessions on només estàs editant CSS.

Només passa a l’opció 3 si notes que el CLAUDE.md + arxius referenciats comencen a ocupar massa context o si tens diversos dominis molt separats al projecte.