Scripts en Linux (Bash).

#Què són els scripts dels SO?

Els intèrprets d’ordres o shells són programes que permeten la interacció dels usuaris amb el S.O. i el seu hardware. També incorporen llenguatges de programació per a crear programari que anomenem scripts (en català, guions).

Els scripts de shell són molt útils per fer tasques de gestió i administració del sistema (com monitoritzar les tasques en execució) i altres treballs repetitius que no requereixen un llenguatge de programació més sofisticat (per exemple, còpies de seguretat)

#Intèrprets d’ordres a Windows

Command Prompt (cmd.exe): Aquest és l’intèrpret d’ordres clàssic de Windows. Equivalent i compatible al COMMAND.COM d’MS-DOS i versions de Windows de 16 i 32 bits. Té dos modes d’execució:

• Interactiu: l’usuari escriu les ordres per ser executades
• Mode per lots (batch): executa una sentència predefinida d’ordres guardada en un .bat

Windows PowerShell: interfície de consola per a S.O. Windows llançada el 2006, incorporat des de Windows 7, que té com a utilitat principal l’automatització de tasques administratives més avançades. Té una sintaxi més moderna, basada en la programació orientada a objectes.

Els 2 intèrprets coexisteixen i s’utilitzen per propòsits diferents.

#Intèrprets d’ordres a Linux

El shell Bash (Bourne-Again Shell) és l’intèrpret d’ordres predeterminat de gairebé totes les distribucions GNU/Linux, així com de Mac OS X, i pot executar-se en la majoria dels sistemes operatius tipus Unix.

Se’n poden instal·lar d’altres a Linux, com Zsh que incorpora algunes funcionalitats més avançades i més personalització.

#Intèrprets d’ordres a Mac

Tant macOS (originalment OS X) com Linux tenen les seves arrels en Unix, un sistema operatiu desenvolupat als anys 70 amb llicència BSD () i àmpliament utilitzat per implantar sistemes operatius multiusuari els anys 80. Aquesta herència comuna ha fet que molts components i idees siguin compartides entre ambdós sistemes operatius, incloent-hi els shells.

Quan Apple va llançar OS X (ara macOS) el 2001, es va basar en un nucli Unix BSD i va triar Bash (Bourne Again Shell) com a shell predeterminat per la seva popularitat i compatibilitat amb scripts existents.

Un dels dubtes més freqüents quan s’estudien les llicències dels SO és com pot ser que Mac i Linux, que tenen un enfocament totalment oposat respecte les llibertats del usuaris, poden compartir els mateixos intèrprets d’ordres, part del programari i la arquitectura.

Apple va poder utilitzar components del sistema operatiu BSD (Berkeley Software Distribution), una variant d’Unix desenvolupada a la Universitat de Califòrnia, Berkeley. BSD té una llicència més permissiva que la GPL (General Public License) de Linux, que permet l’ús i la distribució de codi modificat amb menys restriccions. És a dir, que permet llicenciar el programari derivat amb una llicència propietària d’Apple.

#Com executar un script a Linux ?

Abans de començar a entendre la sintaxi del llenguatge d’scripts de Bash. El que farem és crear un nou script, a partir d’un fitxer amb instruccions, li donarem els permisos per a que sigui executable i finalment l’executarem.

Per a crear el teu script amb la shell de Linux obre el terminal (cerca el programa que té una pantalla negre com a icona , o usa la drecera Ctrl+Alt+T)

1. Crea el fitxer hacking.sh amb un editor com nano o gedit, amb extensió sh.

#!/bin/bash
for i in {1..100}
do
 echo "Hacking. $i% completed."
 sleep 2
done
echo "Hacking completed :)"

2. Converteix-lo a programa, assignant permisos d’execució.

chmod u+x hacking.sh
ls -l

3. Executa i a gaudir :)

./hacking.sh

Resultat esperat: Cada 2 segons sortirà el mateix missatge, a excepció del número % completed, que gràcies al bucle s’anirà incrementant.

Hacking. 1% completed.
Hacking. 2% completed.
Hacking. 3% completed.