Introducció
Antigament una hipoteca o un préstec es formalitzava mitjançant un document en paper.
El cost del paper és ínfim, però el valor del document és tan important com el deute que acredita el document. Si el creditor perd aquest document, com pot acreditar que el deutor li deu aquesta quantitat de diners?
Als anys 90 del segle passat, un banc basc va decidir construir un magatzem on guardar tots aquests documents importants en una zona “teòricament” inundable, per la qual cosa el cost del terreny és molt més barat.
Una de les amenaces més importants per al paper és l’aigua perquè l’impacte sobre el paper pot ser del 100%.
Els “responsables” de seguretat van investigar sobre la possibilitat d’inundació i van descobrir que feia desenes d’anys que no n’havia succeït cap. Això sí, algun ancià recordava que quan era molt jove n’havia caigut una que…
Per tant, van considerar que la probabilitat del succés era zero, i per tant, el risc davant una amenaça d’aigua era zero.
Com el risc era zero, no van construir mesures preventives per evitar un risc d’inundació al magatzem (tota mesura de seguretat costa diners).
Pocs anys després hi va haver una pluja torrencial i el paper… 😒
Però com no van avisar als clients que havien perdut els documents que acreditaven els deutes… 😁
TODO
A partir del minut &t=1h45m30s
Continua: Document de Google