Scripts en Linux (Bash).
La shell Bash ens permet crear programes útils per realitzar tasques repetitives a nivell de sistema operatiu; automatitzar còpies de seguretat, esquemes de directoris, cerques de patrons complexes, gestionar usuaris i els seus permisos ...
Què són els scripts dels SO?
Els intèrprets d’ordres o shells són programes que permeten la interacció dels usuaris amb el S.O. i el seu hardware. També incorporen llenguatges de programació per a crear programari que anomenem scripts (en català, guions).
Els scripts de shell són molt útils per fer tasques de gestió i administració del sistema (com monitoritzar les tasques en execució) i altres treballs repetitius que no requereixen un llenguatge de programació més sofisticat (per exemple, còpies de seguretat)
Intèrprets d’ordres a Windows
Command Prompt (cmd.exe): Aquest és l’intèrpret d’ordres clàssic de Windows. Equivalent i compatible al COMMAND.COM d’MS-DOS i versions de Windows de 16 i 32 bits. Té dos modes d’execució:
- Interactiu: l’usuari escriu les ordres per ser executades
- Mode per lots (batch): executa una sentència predefinida d’ordres guardada en un .bat
Windows PowerShell: interfície de consola per a S.O. Windows llançada el 2006, incorporat des de Windows 7, que té com a utilitat principal l’automatització de tasques administratives més avançades. Té una sintaxi més moderna, basada en la programació orientada a objectes.
Els 2 intèrprets coexisteixen i s’utilitzen per propòsits diferents.
Intèrprets d’ordres a Linux
El shell Bash (Bourne-Again Shell) és l’intèrpret d’ordres predeterminat de gairebé totes les distribucions GNU/Linux, així com de Mac OS X, i pot executar-se en la majoria dels sistemes operatius tipus Unix.
Se’n poden instal·lar d’altres a Linux, com Zsh que incorpora algunes funcionalitats més avançades i més personalització.
Intèrprets d’ordres a Mac
Tant macOS (originalment OS X) com Linux tenen les seves arrels en Unix, un sistema operatiu desenvolupat als anys 70 amb llicència BSD () i àmpliament utilitzat per implantar sistemes operatius multiusuari els anys 80. Aquesta herència comuna ha fet que molts components i idees siguin compartides entre ambdós sistemes operatius, incloent-hi els shells.
Quan Apple va llançar OS X (ara macOS) el 2001, es va basar en un nucli Unix BSD i va triar Bash (Bourne Again Shell) com a shell predeterminat per la seva popularitat i compatibilitat amb scripts existents.
Un dels dubtes més freqüents quan s’estudien les llicències dels SO és com pot ser que Mac i Linux, que tenen un enfocament totalment oposat respecte les llibertats del usuaris, poden compartir els mateixos intèrprets d’ordres, part del programari i la arquitectura.
Apple va poder utilitzar components del sistema operatiu BSD (Berkeley Software Distribution), una variant d’Unix desenvolupada a la Universitat de Califòrnia, Berkeley. BSD té una llicència més permissiva que la GPL (General Public License) de Linux, que permet l’ús i la distribució de codi modificat amb menys restriccions. És a dir, que permet llicenciar el programari derivat amb una llicència propietària d’Apple.
Com executar un script a Linux ?
Abans de començar a entendre la sintaxi del llenguatge d’scripts de Bash. El que farem és crear un nou script, a partir d’un fitxer amb instruccions, li donarem els permisos per a que sigui executable i finalment l’executarem.
Per a crear el teu script amb la shell de Linux obre el terminal (cerca el programa que té una pantalla negre com a icona , o usa la drecera Ctrl+Alt+T)
- Crea el fitxer
hacking.shamb un editor com nano o gedit, amb extensió sh.
#!/bin/bash
for
do
done
- Converteix-lo a programa, assignant permisos d’execució.
- Executa i a gaudir :)
Resultat esperat: Cada 2 segons sortirà el mateix missatge, a excepció del número % completed, que gràcies al bucle s’anirà incrementant.
Estàs llegint una vista prèvia.
Inicia sessió per llegir l'article complet. Qualsevol compte obre 4 articles gratuïts al mes; l'alumnat i el professorat llegeixen les pàgines del seu curs sense límit.
Inicia sessió