Bash-intro

#Introducció

Els Sistemes Operatius, apart d’un entorn gràfic i programes, ens proporcionen als usuaris un terminal que ens permet automatizar moltíssimes tasques diàries.

Per això necessitem usar un terminal. En aquest cas ens centrarem en el terminal de Linux, que és molt senzill d’utilitzar i alhora molt potent. Per això està present en més del 70% de servidors d’aplicacions del món.

Abans de començar a moure’ns pel terminal, cal entendre com organitza la estructura de fitxers i directoris el sistema operatiu GNU/Linux.

Funciona de forma molt diferent a Windows, però quan l’entens te n’adones que va molt bé!

Per a poder provar en directe el seu funcionament, obre el terminal de Linux.

La seva icona està representada per una pantalla negra en diverses distribucions (les basades en Debian o Ubuntu).

També pots obrir-lo amb la combinació de tecles Ctrl + Alt + T

#Estructura de directoris de Linux al disc

Fixeu-vos que els usuaris es troben dins del directori /home/

Per exemple, si tenim un usuari anomenat miquel tindriem el seu espai a:

/home/miquel

L’arbre de directoris més habitual a qualsevol distribució GNU/Linux té la següent forma:

Llista directis habituals:

• / El directori més alt és el directori arrel que conté tota la resta. Fem servir la barra inclinada per referir-nos a ell. /
• /root directori de l’usuari superadministrador
• /home Com hem explicat, els usuaris es troben els directoris personals que pengen de /home
• /boot directori amb informació necessaria per arrencar Linux, no confondre amb /root.
• /dev és on hi ha les unitats de discos i particions a Linux (per exemple, en comptes de tenir la unitat C: tindrem /dev/sda). Té moltes altres útilitats avançades.
• /media en canvi, els dispositius extraibles (pendrives, imatges ISO de CD/DVD, carpetes compartides …) es creen en aquest directori.
• /bin conté els programes essencials del sistema operatiu (per exemple, comandes com mkdir, ls…) Alguns programes del sistema també estan a /sbin.
• /tmp (per a fitxers temporals que no s’han d’emmagatzemar a llarg termini), etc.

Veiem un exemple que pot simular el nostre sistema operatiu, amb només un usuari.

Observació: També poden tenir subcarpetes com /usr/bin amb programes instal·lats per a tots els usuaris (firefox, nano, libreoffice…) i els programes que només estan instal·lats per a un usuari es troben a /usr/local/bin

Sempre parlarem de directoris a Linux (però el concepte és el mateix que el de la carpeta).

#Rutes: cd, ls, pwd

Obrir i moure’ns per carpetes des de l’entorn gràfic de Linux és igual de senzill que a Windows o a Mac.

Si no estàs habituat a usar Linux però Windows o Mac sí n’aprendràs aviat.

Però en el món professional de la informàtica necessitem programar automàticament l’accés i escriptura de directoris i fitxers del sistema. I no sempre ho podrem fer amb llenguatges de programació com Python, Java o altres.

Les comandes que treballarem primer són: pwd, cd i ls.

Les rutes serveix per moure’ns pels diferents directoris del sistema.

#/home –> Directori d’usuaris

Quan entres en un terminal de Linux:

miquel@mint:~$ /home/miquel/

El directori arrel del sistema és root i es representa amb una barra:

/